Rellotge GPS per a nens: què fa, què mirar i quan té sentit
És la resposta habitual per al nen que encara no té mòbil: un rellotge amb SIM que diu on és i truca a la mama. El que fa de veritat, el que cal mirar i per què no és per sempre.

Entre els sis i els dotze anys molts nens encara no tenen mòbil, i moltes families no volen donar-n'hi. Per a aquest buit existeixen els rellotges GPS per a nens: un rellotge amb targeta SIM, GPS i unes poques funcions controlades des del mòbil dels pares. Aquest article no en ven cap (Mi Estela no fa rellotges): explica què fan, què cal mirar i quan deixen de tenir sentit.
Què fa un rellotge GPS per a nens
- Posició pròpia. Du GPS i SIM, així que envia la seva posició tot sol, sense dependre que hi hagi iPhones a prop (la diferència amb un AirTag).
- Trucades i missatges només amb qui tu decideixis. Una llista curta de números: papa, mama, els avis. Ningú més pot trucar al rellotge.
- Botó SOS. Prement una estona truca o avisa els números d'emergència que vas fixar, amb la posició.
- Zones segures. Avisos quan el rellotge entra o surt de l'escola o de casa (les geovalles de tota la vida).
- Mode classe. Bloqueja el rellotge durant l'horari escolar perquè no distregui.
Què mirar abans de comprar-lo
- La SIM i la seva tarifa. Cal una línia amb dades (poca quantitat, però mensual). Comprova que el rellotge funciona amb les xarxes 4G actuals a Espanya: els models barats que només fan servir 2G es van quedant sense xarxa.
- La bateria. Un dia, dos com a molt. Si el nen s'oblida de carregar-lo, no hi ha rellotge. Pregunta't qui el carregarà cada nit.
- La precisió en interiors. Dins de l'escola el GPS no arriba i el rellotge tira de wifi i antenes: «és a l'escola» sí, «a quina aula» no. És normal; desconfia de qui prometi metres en interiors.
- On van les dades. La posició del teu fill passa pels servidors del fabricant. Mira la política de privacitat, el país de l'empresa i si l'app dels pares demana més permisos dels que necessita. Molts rellotges molt barats són marques blanques amb apps d'origen poc clar.
- L'escola. Cada cop més centres prohibeixen a classe els rellotges amb càmera, trucades o missatges. Pregunta abans; el mode classe ajuda.
- Que el nen sàpiga què és. Un rellotge que «et veu» sense que el nen l'entengui ensenya el contrari del que volem: que es comparteix perquè es confia. Explica-li-ho.
Quan té sentit i quan deixa de tenir-lo
Té sentit per al nen que va sol a l'escola o a les extraescolars per primera vegada i encara no té mòbil. Deixa de tenir-lo quan arriba el mòbil (normalment entre els 11 i els 13 anys): aleshores el rellotge es queda al calaix i toca un control parental configurat per un adult, amb el seu localitzador inclòs (Family Link és gratuït; Qustodio és més complet i de pagament). I a partir dels 14, quan a Espanya pot tenir compte propi, el salt és a una app de localització familiar on ell o ella sàpiga que es comparteix i triï com: així ho expliquem per als pares d'adolescents.
El més honest: Mi Estela comença als 14 i no serveix per a un nen de vuit. Per a ell, el rellotge o el control parental. Per a la seva germana de quinze, nosaltres.



