AirTag per a un nen o un gran: què no vol Apple i què fer

L'AirTag és un localitzador d'objectes d'Apple: una moneda amb Bluetooth que, quan passa a prop de qualsevol iPhone del món, li demana que envii la seva posició xifrada a la teva app Buscar. Sense GPS, sense targeta SIM, sense bateria per carregar. I com que ho troba tot, la temptació és evident: i si el poso a la motxilla del meu fill de set anys? O a la bossa de la meva mare, que de vegades es desorienta?

Què diu Apple

Apple ho repeteix des que el va llançar: l'AirTag està dissenyat per localitzar objectes personals («claus, cartera, bossa, motxilla, maleta»), no per seguir persones. El febrer de 2022 va anunciar que en configurar-ne un apareix un avís que usar-lo per localitzar algú sense el seu consentiment és delicte en molts països, i que cada AirTag porta un número de sèrie lligat a un compte d'Apple que es pot lliurar a la policia.

Per què no funciona bé amb persones (encara que sigui el teu fill)

• Les alertes antirastreig. Per protegir les víctimes d'assetjament, l'iPhone (i des de maig de 2024 també Android, gràcies a una norma comuna d'Apple i Google) avisa qui porti un AirTag d'algú altre que es mou amb ell: «S'ha detectat un AirTag que es desplaça amb tu». Si el teu fill passa la tarda a casa d'un amic, l'iPhone de la mare de l'amic pot rebre aquest avís i l'AirTag pot posar-se a pitar. Amb una persona gran en un centre de dia, potser amb el personal.
• No és en temps real. La posició s'actualitza quan algun iPhone passa a prop. En un col·legi o en una ciutat n'hi ha molts; al camp o en un pis amb tothom amb Android, pot estar hores sense actualitzar-se. I no hi ha «acaba d'arribar»: no té avisos d'arribada ni de sortida.
• No hi ha ningú a l'altre costat. No pots prémer un SOS, no et diu quanta bateria té el mòbil (no hi ha mòbil), no hi ha xat ni trucada. Saps on és la motxilla, no com està qui la porta.
• Ho porta qui porta la motxilla. Si el nen canvia de bossa o l'àvia deixa la bossa a casa, l'AirTag es queda allà.

Quan té sentit

Per al que és: la motxilla que es queda al bus del col·legi, la maleta a l'aeroport, la bossa al restaurant, les claus. Si el que vols és trobar la motxilla, perfecte. I hi ha un cas límit honest: una persona gran amb desorientació que no portarà ni mòbil ni rellotge, amb la família d'acord i sabent-ne els límits. Hi ha famílies que ho fan servir com a últim recurs, encara que hi hagi els avisos a tercers. Apple no ho recomana, i nosaltres tampoc com a solució principal.

Què fer en lloc d'això

• Nens sense mòbil (fins a 11 o 12 anys): un rellotge GPS amb SIM, que té posició pròpia, botó SOS i trucades als números que fixis; o, si el nen ja té mòbil, un control parental configurat per tu (Family Link, Qustodio) amb els seus avisos de lloc.
• Fills amb mòbil a partir dels 14: una app de localització familiar on ell o ella sàpiga que comparteix i pugui triar com: així ho plantegem per a pares d'adolescents.
• Persones grans amb mòbil: un «estic bé» d'un toc, lletra gran i la comprovació suau si passa moltes hores sense moure's (ho activa ella). Per a fills de pares grans. I per a qui viu sola, el servei de teleassistència públic o concertat, que una app no substitueix.
• Persones grans sense mòbil: un localitzador GPS amb SIM pensat per a grans (penjoll o rellotge, amb botó d'ajuda) o la teleassistència mòbil de la teva comunitat o ajuntament.

Mi Estela no usa AirTags ni cap aparell: és una app per a mòbils, de persones que accepten estar al mateix cercle. Si a la teva família hi ha un nen petit o un gran sense mòbil, t'ho diem tal qual: no som la seva solució, i més amunt tens les que sí.

Fonts

• Apple: una actualització sobre l'AirTag i el rastreig no desitjat (10 de febr. 2022)
• Apple i Google: alertes de rastreig no desitjat a iOS i Android (13 de maig de 2024)