Què és una app de localització familiar i com funciona per dins

Una app de localització familiar fa una cosa molt senzilla de dir i força complicada de fer bé: ensenya en un mapa on és la gent que t'importa, amb el seu permís, i t'avisa quan passa alguna cosa que vols saber (que la teva filla ha arribat a l'institut, que el teu pare ha sortit de casa, que a la teva parella se li acaba la bateria). N'hi ha de molts tipus, des de funcions integrades al mòbil (Buscar d'Apple, Google Maps) fins a apps dedicades com Life360 o Mi Estela. En aquest article t'expliquem com funcionen per dins, sense tecnicismes, perquè sàpigues què estàs instal·lant.

Com sap el mòbil on ets

El teu mòbil combina tres fonts per situar-se. La primera és el GPS (en realitat, diversos sistemes de satèl·lits: GPS, Galileo, GLONASS), que dona una precisió de pocs metres a l'aire lliure però no funciona bé dins d'edificis i és el que més bateria consumeix. La segona és el wifi: el mòbil reconeix les xarxes que té al voltant i les compara amb mapes de xarxes conegudes, cosa que serveix en interiors amb una precisió de desenes de metres. La tercera són les antenes de telefonia: menys precises (centenars de metres), però disponibles gairebé sempre.

El sistema operatiu (iOS o Android) barreja les tres i dona a l'app una posició amb un marge d'error. Per això a Mi Estela de vegades veuràs «solo por zona»: no és cap error, és que la persona ha triat compartir només la zona aproximada, o que el mòbil només tenia antenes i wifi a mà.

Per què necessita permisos (i quins)

Cap app pot saber on ets sense el teu permís explícit. A l'iPhone tries entre «Mai», «Pregunta la propera vegada», «Quan s'usi l'app» i «Sempre», i si la ubicació és «exacta» o aproximada. A Android, una cosa semblant: «No permetre», «Permetre només mentre s'usa» i «Permetre sempre», amb l'interruptor d'«ubicació precisa». Des d'Android 11, «Permetre sempre» ja no es pot donar des del cartell de l'app: s'ha de marcar a Ajustos, i és així per a totes les apps.

La diferència entre «mentre s'usa» i «sempre» és la diferència entre una app que et localitza quan l'obres i una app que pot avisar la teva família que has arribat a casa sense que l'obris. Per això les apps de localització demanen «Sempre». Ho expliquem pas a pas a Com començar i, marca per marca, a les guies per mòbil.

La bateria: el gran malentès

Una app que demanés la posició exacta al GPS cada segon fongués la bateria en unes hores. Les apps serioses no fan això: demanen la posició quan cal (quan el mòbil detecta que t'has mogut, quan canvies de zona, quan entres o surts d'un lloc guardat) i fan servir el sensor de moviment del mòbil per no gastar res mentre ets quiet. Mi Estela, per exemple, fa servir el sensor de moviment només per saber quan comences a desplaçar-te i estalviar bateria quan no et mous; mai per mesurar la teva activitat física.

El que sí que mata la bateria (i les apps) són els «optimitzadors» d'alguns fabricants, que adormeixen les apps en segon pla. Samsung, Xiaomi, Huawei o OPPO tenen cadascun el seu ajust. Si una app de localització «deixa de funcionar de nit», gairebé sempre és això.

Les geotanques: com sap que has arribat

Els avisos d'arribada funcionen amb geotanques: un cercle invisible al voltant d'un lloc (casa teva, el cole). Quan el mòbil entra o surt d'aquest cercle, el sistema operatiu desperta l'app i l'app avisa. És més eficient que mirar la posició tot l'estona, però té les seves manies: el cercle té una mida mínima, el mòbil pot trigar una mica a adonar-se'n i necessita cobertura per enviar l'avís. A Mi Estela, els avisos d'arribada als llocs de sempre són gratuïts per a tres llocs, i l'app et diu clarament que funcionen «quan hi ha cobertura i els avisos estan activats». Més sobre les geotanques aquí.

Presència i vigilància no són el mateix

Aquí hi ha la diferència que més ens importa. Una app de vigilància té un supervisor que veu més que els altres: un pare que controla el mòbil d'un fill, un historial que ningú pot apagar, informes de velocitat, de vegades un micròfon. Una app de presència és simètrica: el que tu veus de l'altre, l'altre ho veu de tu, cadascú tria com apareix (precís, per zona o invisible) i l'historial, si existeix, l'encén cadascú per a qui vulgui.

Les dues tenen el seu lloc. Per a un nen de vuit anys amb el seu primer mòbil, un control parental té sentit. Per a un adolescent de quinze, per als teus pares grans o per a la teva parella, la vigilància trenca més del que arregla. Mi Estela és al segon grup, expressament, i des dels 14 anys a Espanya, que és l'edat de consentiment digital. Ho expliquem a «Presència, no vigilància».

I les dades, on van?

Cada posició que comparteixes viatja als servidors de l'app i d'allà als mòbils del teu cercle. El que passi després depèn de l'empresa. Algunes mostren anuncis al pla gratuït i fan servir identificadors per a publicitat; alguna ha venut dades d'ubicació a intermediaris (el que va passar amb Life360). Abans d'instal·lar una app de localització, mira dues coses: la secció «Privacitat de l'app» de la seva fitxa a l'App Store o Google Play, i si la seva política parla de «llicenciar» o «compartir amb socis» la teva ubicació. Mi Estela no té anuncis i no ven ni llicencia dades d'ubicació a ningú; els servidors són a la Unió Europea.

En resum

• El mòbil se situa amb GPS, wifi i antenes; l'app només rep el que tu permets.
• «Sempre» és el permís que fa possibles els avisos d'arribada; des d'Android 11 es marca a Ajustos.
• La bateria la gasten les apps mal fetes i els optimitzadors dels fabricants, no la localització en si.
• Presència (simètrica, amb consentiment) i vigilància (supervisor, historial fix) són productes diferents.
• Mira la fitxa de privacitat abans d'instal·lar.