Com saber que els teus pares grans estan bé sense trucar cada hora
La teva mare viu sola i tu la truques cada dia «per veure com està». A ella l'aclapara; a tu t'aclapara no trucar. Hi ha una tercera via.
Hi ha una trucada que milers de fills fan cada dia a la mateixa hora. No és per explicar res: és per sentir la veu i penjar tranquils. I hi ha una mare que l'agafa sabent per a què és, i que de vegades pensa «¿em veuen tan gran?». Aquesta és una guia honesta sobre el que una app pot fer en aquesta situació, el que no, i com ho fa Mi Estela.
El que de veritat vols saber
No és on és. És si està bé. Una persona gran que viu sola gairebé mai necessita que la localitzin; necessita que, si un dia no està bé, algú se n'assabenti. I necessita que la resta de dies ningú la tracti com una criatura. Qualsevol solució que no respecti les dues coses acaba desinstal·lada.
L'«estic bé» d'un toc
El més senzill funciona: un botó gran que diu «Avisar la meva família que tot va bé». El prem quan vol (en llevar-se, després de dinar) i tots els fills ho veuen. No cal trucar, no cal escriure. A Mi Estela aquest botó és al Mode Major, una pantalla pròpia amb lletra gran i pocs botons, pensada per prémer sense mirar (i amb pany perquè dos tocs seguits no enviïn dos avisos).
Si un dia no es mou: el control suau
Aquí ve la part delicada. Una app que avisa els fills «si no es mou en sis hores» pot ser un alleujament o una vigilància, segons qui ho decideixi. A Mi Estela ho decideix ella: el control suau ve apagat, i és la pròpia persona qui l'activa («Cuidar de mi»), tria quantes hores sense moure's disparen l'avís i a qui s'avisa. Ningú pot encendre-li des de fora. I quan salta, no és una alarma: és un avís a qui ella va triar, perquè la truquin.
Això no és teleassistència. Si la teva mare té risc de caigudes o una malaltia que requereixi resposta immediata, la teleassistència (el botó vermell amb operadora) segueix sent l'adequat. Mi Estela complementa, no substitueix, i en una urgència real el camí és el 112.
Entre germans: el Torn
«Sempre acaba anant la mateixa» és una frase que se sent a totes les famílies amb una persona gran a càrrec. Mi Estela té una funció per a això: el Torn. La vostra mare demana companyia sense dir per què (manté premut un botó), i l'app avisa una sola persona: la que avui pot (cada germà diu quins dies té guàrdia) i la que menys vegades ha respost últimament. Si no contesta a temps, rota sola al següent, en silenci. Ningú veu una llista, ningú sap qui va dir que no. «Qui demana no tria, qui respon no s'anuncia.»
Quan no contesta
Truques i no ho agafa. El cor s'accelera. Mi Estela té una pantalla que es diu «No em contesta» i que fa el contrari d'alimentar l'ensurt: et diu el que sap, amb calma i per ordre de probabilitat. «Ha estat a Estela fa una estona: està a la seva.» «El seu mòbil anava al 4 %: pot ser que s'hagi quedat sense bateria.» «Fa hores que no dona senyal: de vegades és cobertura o el mòbil en silenci.» Mai inventa on és.
I la part bonica: el Fil i les cartes
Les apps de cura solen ser tristes. Aquesta no vol ser-ho. El Fil és una pregunta càlida de tant en tant («com vas conèixer l'avi?») que va teixint la història de la família entre avis, pares i néts. Les cartes d'Estela arriben quan algú fa anys lluny. I la videotrucada és dins l'app, amb el timbre sonant encara que la tingui tancada, perquè no calgui explicar-li una altra app.
Com començar sense que li sembli una imposició
- Instal·la-la tu primer i convida-la al teu cercle amb l'enllaç.
- Al seu mòbil, activa el Mode Major i ensenya-li els dos botons: «estic bé» i «si et passa alguna cosa».
- No li encenguis res per ella. Explica-li el control suau i que l'activi si vol.
- Digues-li que tu també surts al seu mapa. Que és cosa de tots, no d'ella.
Tens tot el que faràs servir a Mi Estela per a fills de pares grans i, per a ella, per a gent gran.
