Microcotxe als 15 anys: edats per país, 45 km/h i autopistes
Als quinze, a Espanya, es pot conduir un microcotxe. És la primera llibertat de debò, i el primer ensurt dels pares. Les regles, país per país, i com acompanyar sense vigilar.
Cada cop es veuen més microcotxes a les ciutats espanyoles, i molts els condueixen nois i noies de quinze i setze anys. Són quadricicles lleugers (categoria L6e): 45 km/h de velocitat màxima, 425 kg, 6 kW, i prohibit circular per autopistes i autovies. Són legals a tota la Unió Europea; el que canvia d'un país a un altre és l'edat mínima. Aquí tens el que hem verificat en fonts oficials i, després, com acompanyar un fill que estrena micro sense fer de policia.
L'edat mínima, país per país
Aquestes són les edats que Mi Estela ha comprovat en una font del mateix país (revisió de juliol de 2026). Quan una edat no està confirmada, l'app no la diu: és orientació, no assessorament legal, i les normes canvien.
- Espanya: 15 anys, llicència AM (la DGT). 45 km/h, res d'autopistes ni autovies.
- França: 14 anys, permis AM («voiture sans permis»).
- Itàlia: 14 anys, patent AM («minicar»). Fins als 16 no es pot portar passatger.
- Alemanya: 15 anys, Klasse AM («Mopedauto»); amb 15 anys el permís només val dins d'Alemanya.
- Portugal: 16 anys, licença AM. Només per carreteres nacionals.
- Països Baixos: 16 anys, rijbewijs AM4 («brommobiel»), amb examen pràctic.
- Suïssa: 18 anys, categoria F. Cosa de majors d'edat.
- Suècia: no hi ha microcotxe; hi ha el A-traktor, un cotxe normal limitat a 30 km/h i matriculat com a tractor, des dels 15.
Per on no pot anar (i per què importa el navegador)
El micro no pot entrar en autopistes ni autovies. Un navegador normal no ho sap i et fica a la M-40 sense immutar-se. Per això el món «Al volant» de Mi Estela calcula una ruta pensada per al micro: coneix les vies prohibides per la normativa nacional i les esquiva. Les ordenances de cada poble les està aprenent, així que els senyals continuen manant.
Les primeres vegades
La primera vegada sol, la primera de nit, la primera amb pluja, el primer viatge fora. Són fites de debò, i Mi Estela deixa que sigui ell qui les marqui («la meva primera llibertat») i que la teva gent s'alegri amb ell. No és control parental: ningú rep res que ell no expliqui.
Quan es queda tirat
Punxada, bateria, sense combustible. «Alguna cosa va malament» envia on és als seus sense activar un rescat ni muntar un drama. I si és greu, el SOS avisa el cercle amb la ubicació i guia pas a pas mentre arriba l'ajuda, amb el 112 a un toc i els contactes d'emergència (assegurança, taller) que va donar d'alta amb el vehicle. Mi Estela no substitueix els serveis d'emergència.
El Pacte del volant
Els pares volen saber que ha sortit i que ha arribat. El noi vol que no el perseguin. El Pacte de seguretat del volant és mutu i a la vista: tots dos veieu exactament el mateix, res no es fa d'amagat. És el que fa que no desinstal·li l'app a la setmana.
El que no fem
No hi ha informes de velocitat ni notes de conducció. Un micro va a 45; l'app no necessita dir-ho a ningú. La nostra línia és acompanyar, no jutjar. Si el que busques és un informe de conducció, hi ha altres apps que ho fan (Life360, per exemple); nosaltres, a propòsit, no.
Tot el que fa l'app amb el micro, el cotxe i la moto està a Al volant.
