Teleassistència o app de localització familiar: què cobreix cadascuna

Quan una persona gran viu sola, a casa apareixen dues paraules: teleassistència i «una app per veure-la». Molta gent creu que són el mateix o que una substitueix l'altra. No.

Què és la teleassistència

És un servei social. L'IMSERSO el defineix com el que posa a disposició de la persona «terminals telefònics connectats a una central receptora d'avisos»: si té un incident, com una caiguda, n'hi ha prou que premi el botó del seu terminal (un penjoll o una polsera) perquè la central contacti amb ella i la pugui atendre. La Llei de Dependència la descriu com una resposta immediata «davant situacions d'emergència, o d'inseguretat, solitud i aïllament». La presten les comunitats autònomes i els ajuntaments (de vegades gratis o amb copagament) i també empreses privades; existeix la versió mòbil, amb GPS, per a qui surt de casa.

L'important: hi ha persones a l'altre costat, formades, les 24 hores, que truquen, avisen la família o envien una ambulància. I a més truquen de tant en tant per fer companyia.

Què és una app de localització familiar

Una app al mòbil de la persona i als de la seva família: veuen on és (si ella vol), reben un «estic bé» o un SOS, parlen i es veuen per videotrucada. No hi ha central ni operadors: avisa la família, no un servei. Si la família no mira el mòbil, no passa res més. Què és una app de localització familiar.

Cara a cara

• Qui respon: teleassistència, una central amb persones; app, la família.
• Emergència: teleassistència, envia ajuda; app, avisa els teus i deixa el 112 a un toc (a Mi Estela, ningú truca per tu).
• On funciona: teleassistència bàsica, a casa (la mòbil, també fora); app, on hi hagi mòbil amb cobertura.
• Què cal: teleassistència, el terminal i de vegades una línia; app, un smartphone i saber-lo fer servir (o un mode senzill, com el Mode Gran de Mi Estela).
• Cost: teleassistència, segons comunitat i renda, gratis o amb copagament; app, gratis en l'essencial.
• Companyia: teleassistència, trucades de seguiment; app, la mateixa família (videotrucada, un «estic bé», fotos).

Com encaixen

Per a una persona gran que viu sola, el més assenyat sol ser les dues coses: la teleassistència per a l'emergència i l'app per al dia a dia (que els fills sàpiguen que està bé sense trucar cada hora, que ella pugui avisar si surt, que la vegin si vol). Mi Estela ho diu a la seva pròpia pantalla per a grans: no substitueix la teleassistència ni els serveis d'emergència; el SOS avisa la família i deixa el 112 a un toc. I el xequeig suau (si no es mou a les hores que ella triï, avisa qui ella triï) és un complement, no un substitut del polsador.

Per demanar la teleassistència pública, el camí són els serveis socials del teu ajuntament o comunitat, o la valoració de dependència si n'hi ha. Per a l'app, així ho plantegem per a fills de pares grans.

Fonts

• IMSERSO: Informe metodològic estandarditzat, serveis socials dirigits a persones grans (definició del servei de teleassistència)
• Llei 39/2006, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a la Dependència (art. 22, teleassistència)